Judaísme (Festes i celebracions)

Estàndard

Durant les festes més importants els aliments adquireixen un paper principal i els més sagrats són beneits.

SHABAT

És el dia de descans setmanal (coincidix amb el setè dia de la creació) dedicat a la pregaria, el  descans i l’ enriquiment espiritual. Tots els jueus desacansen i es reuneixen a la sinagoga per resar.

La celebració de la festa comença el divendres, abans de la posta de sol, i acaba el dissabte, després de la p0sta de sol. Donat que aquest dia no es pot treballar s’ha de preparar algún plat especial pel sopar de divendres i el dinar de dissabte que es pugui cuinar amb anticipació.

Aliments més destacats del Shabat:

El vi i el pa són dos aliments que no poden faltar en la taula del Shabat.

El vi del Shabat es dolç, Kosher i de poca graduació alcohòlica, perquè tota la família ho pugui compartir. És beneït per l’home de la casa a través del Kidush, que es la benedicció amb la que es rep al Shabat i que expressa l’ esperit d’aquesta celebració setmanal:

” Recordeu la creació del món, recordeu la sortida d’ Egipte com esclaus i recordeu la santedat del Shabat entre tots els dies.”

El pa del Shabat, que són en realitat dos pans o un lejem mishne (pa doble), simbolitza la doble porció de manà que havia caigut del cel els divendres durant la travessia del poble de Israel a través del desert. La costum és cobrir amb un llenç el pa fins a la seva benedicció, el que representa la rosada que cobria la manà al ser recollit cada matí.

Abans de consumir el pa beneït se li ha de tirar sal. Aquesta costum és perquè a partir de la desaparició del Segon Temple, els savis van dir que la taula del Shabat és com un altar i el menjar és una ofrena. Però perquè sigui ofrena té que portar sal.( la Torà ensenya: “Amb tota ofrena portaràs sal”)

ROSH HA SHANÁ (Any Nou)

L’any nou comença el Setembre. (El calendari jueu es regeix per les collites)

Es commemora la creació del món i l’inici d’un període de deu anys de reflexió i de penedir-se pels pecats comesos que culminen amb el Dia del Perdó (Yom Kippur).

En aquesta celebració es consumeixen aliments simbòlics com la Granada (unió del poble jueu), Mel (bones accions i saviesa), Poma, Dàtils a més peix (desig de fertilitat) i dolços per augurar un fèrtil i pròsper Any Nou.

Dàtils:

El motiu de menjar-los per Any Nou és perquè en hebreu la paraula “Tamar” (dàtil) s’assembla a la paraula “tamu” que significa “acabar” cosa que els jueus volen pels seus opressors.

Magrana
:

La Magrana és una de las fruites que té ,més llavors en el seu interior. Es menja Magrana pel Rosh Hashana per desitjar que les bones accions es multipliquin com les llavors d’aquesta fruita.

Poma:

La poma es suca en la mel i representa el desig de merèixer un any ple de felicitat.

 

PESAJ (Pascua)

La Pascuda es celebra el mes de Març, per la primera lluna plena de la primavera.

Commemora els temps d’esclavitud del poble jueu a Egipte i el salt a la llibertat a través de Moisés. Inici del poble jueu com a nació

Durant el Pesaj es fa un sopar familiar anomenat Seder Pesaj on es llegeix la història dels jueus a Egipte i els més menuts de la taula són els principals protagonistes.

Aliments del Pesaj:

Matzà:

pà sense llevat amb forma de galeta plana. D’aquesta manera es recorda el que van menjar els jueus en marxar a corre-cuita d’Egipte.

Vi:

Durant el Séder hi ha l’obligació de veure quatre copes de vi que representen les quatre promeses de l’ alliberació de Déu : Llibertat, Terra Promesa, Pacte (La Torà)i Prosperitat.(Ex. 6,6-7).

Hi ha una cinquena copa pel Profeta Elies. El poble espera l’arribada d’aquest profeta per Pasqua i que anunci l’arribada del Messies. Quan s’acaba el sopar un dels nens va a la porta a obrir-la i veure  si està Elies. Cada any el nen torna desanimat i el vi es tira sense que ningú el begui

Kearà:

La Kearà és un plat que conté diferents aliments:

  • Zeroà: os de xai sencer. Recordant que a l’època del temple el xai es feia servir per fer els sacrificis.
  • Beitzà és un ou marró que simbolitza  un sacrifici en el Temple d’Israel. L’ou com més estona el deixes bullir més dur es fa i el poble jueu com més temps passa en la història també es fa més fort.
  • Maror herbes amargues o rave picant que simbolitzem l’amargor dels anys d’esclavitud a Egipte.
  • Jaroset és una mescla dolça de pomes picades, nous, mel, canyella i una miqueta de vi rosat. Aquesta mescla , marró i pastosa simbolitza el ciment que els avantpassats jueus van fer servir per construir els maons en la terra d’Egipte.
  • Karpàs, verdures normalment julivert, símbol de vida. El julivert està submergit en aigua salada, un símbol de les llàgrimes del poble jueu.

SHAVUOT 

Shavuot o Pentecostés. Cinquanta dies després de la Pasqua es recorda el dia de l’entrega de La Torà.

No hi ha un menjar especial ja  que en el moment de l’entrega de La Torà  (on hi explica les lleis alimentaries) no dona temps de preparar res . Per tant es menja el menjar normal de diari que és llet, ous i vegetals.

PURIM

És el anomenat carnaval dels Jueus. És una celebració per commemorar la salvació del poble jueu en mans de Babilonia

Segons la història. Esther una noia jueva de família pobre es va disfressar per seduir el rei de Persia. Ho va aconseguir i va esdevenir Reina de Persia. D’aquesta manera també va aconseguir parar els peus a Amán, primer ministre del Rei que volia exterminar a tots els jueus.

Els nens es disfressen i mengen dolços: Pastís de llavors de rosella, coques farcides amb nous i ametlles i galetes en forma triangular




Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s