Daily Archives: Octubre 27, 2011

Cristianisme (Receptes)

Estàndard

Gall dindi d’ Acció de Gràcies

És imprescindible en les pel·lícules americanes i és un clàsic en la cuina festiva de les famílies protestants.

Ingredients:

  • 1 Gall dindi (de 4 kg o més)
  • 1 cap d’all pelat
  • 1 branca d’api tallat finament
  • 8 escalunyes pelades i tallades finament
  • 14 branques de romaní fresc
  • 12 talls fines de pernil dessecat al forn
  • 30 g de mantega
  • Molla de 1/2 barra de pa
  •  200 g d’albercocs dessecats i trossellats finament
  • 300 g de carn picada (porc i vedella)
  • Una mica de nou moscada
  • 1 ou
  • 2 pastanagues tallades en rodanxes fines
  • 1 taronja
  • Sal i pebre, al gust del cuiner/a
  • Oli d’oliva, una quantitat necessària
  • 1 cullerada de farina
  • 300 ml de brou de pollastre

Elaboració:

  • Treu les branquetes de romaní. Pica 2 grans d’all, reserva 1 dent i lamina la resta de l’all.
  • Escalfa el forn a 100 º. Folra una safata del forn amb paper vegetal.
  • Distribueix els talls de pernil i cobreix la safata amb una altra capa de paper vegetal. Després, deixa’ls dessecar al forn (aproximadament 1 hora). En retirar-lo del forn, polvoritza’l amb el turmix i reserva’l.
  • En una olla, fon la mantega a foc mitjà. Afegeix l’all picat, el romaní, 4 escalunyes i l’api. Cuina’ls remenant de tant en tant fins que quedin tendres i daurats.
  • Retira la cocció del foc, afegeix el pa i els albercocs trossejats. Després, deixa que es refredi.
  • Afegeix la carn picada, l’ou, la pols de pernil, la nou moscada, la sal i la pebre. Després, barreja-ho bé.
  • Lamina les dents d’all. Pica les altres 4 escalunyes i els alls que queden. Incorpora les rodanxes de pastanagues.
  • Extreu les vísceres del gall dindi. Renta’l i asseca’l per dins. Després, col · loca en una font de forn i introdueix la taronja a la cavitat.
  • Talla el gra d’all que has reservat i passa-ho per la pell del gall dindi. A continuació, amb un pinzell ben amarat d’oli d’oliva, pinta la peça completa. Agrega a la font del forn les escalunyes, els alls, les pastanagues i una mica de brou.
  • En un tros de paper metal · litzat aboca el farciment i envolta-ho formant un embotit.
  • Cuina el gall dindi al forn reescalfat a 180 º, com a mínim unes 3 -4 hores fins que es posi daurat. En els últims 40 minuts, introdueix l’embotit amb el farciment.
  • Extreu el gall dindi del forn i deixa’l reposar mitja hora. Reserva l’embotit i els vegetals rostits en un plat. Retira el greix amb una cullera.
  • Aboca els sucs de la cocció en una cassola. Després, afegeix la farina i el brou. Porta-ho a foc fort sense deixar de remenar. Ha de ser espessa. Serveix el gall dindi amb els vegetals rostits, un tros de l’embotit amb el farcit i la salsa reduïda.
Curiositats:
En el segle XVI, Hermán Cortés va portar de Mèxic el gall dindi. Quan els francesos el van conèixer, es van aficionar a la
seva carn, a la que van anomenar gal d’Indies. Segons els registres de l’època, els colons anglesos que van desembarcar a Amèrica del Nord, van sobreviure menjant gall d’indi. Fins ara, els nord-americans el mengen com a plat central en el Dia d’Acció de Gràcies. A la resta del món, el gall d’indi és un dels plats forts de les festes de Cap d’Any.

Potatge de Quaresma

La paraula potatge fa referència a un guisat de abstinència que mengen els catòlics espanyols i hispanoamericans durant la Quaresma.

Ingredients:

  • 300g de bacallà desecat i rehidrat
  • 400g de cigrons remullats del dia anterior
  • 500g d’espinacs
  • 1 tomàquet pelat
  • 1 ceba gran picada
  • 2 troços de porro
  • 3 caps d’all
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • Pebre vermell
  • Sal i pebre, al gust del cuiner/a

Elaboració:

  • Dos dies abans de l’elaboració d’aquest plat, el bacallà deixa-ho en un recipient amb aigua durant 2 dies a la nevera i recorda canviar el líquid cada 6hores)
  • La nit anterior a la preparació, posa els cigrons en remull.
  • El dia de la preparació posa els cigrons amb aigua en una olla gran i cou a foc mitjà-alt. Quan arrenqui el bull, tira un raig d’oli. Baixa el foc i continua la cocció.
  • En una olla a part blanqueja els espinacs: en aigua bullida amb una mica de sal i bicarbonat introdueix les fulles.
  • En una paella sofregeix els alls, el porro i la ceba. Quan agafin color, posa-hi una culleradeta de pebre vermell i incorpora el tomàquet. Barreja-ho bé. Pots enriquir el sofregit amb una copeta de vi blanc o una tassa de brou de verdures. Després, reserva aquesta preparació.
  • Afegeix els espinacs picades a l’olla gran, posa-li la tapa i deixa’ls “suar” uns minuts. Després, afegeix el bacallà i remou una mica. Quan els cigrons comencin a estar tendres, afegeix la barreja de verdures sofregides. Després, barreja-ho i cou-lo 10 minuts més.
  • A l’hora de servir, posa unes cullerades del potatge en els plats i decora amb trossos d’ou dur.
Curiositats:
El potatge de Quaresma va néixer a l’Edat Mitjana, quan es va expandir per Espanya el consum de bacallà en “salazón”. Fent ús com a base del bacallà, cigrons, mongetes blanques i bledes, a la que s’incorporava el aminement característic, es va crear aquest plat amb el qual era possible complir el precepte d’abstinència de carn en els dies de Quaresma.

Mona de Pasqua

Postre festiu que solen regalar els padrins als seus fillols.

Ingredients:

  • 200 g de farina
  • 200 g de sucre
  • 15 g de llevat
  • 100 ml de llet tibia
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • 6 ous
  • Un rajolí d’anís
  • 2 cullerades de suc de taronja
  • Ratlladura de pell d’una llimona i una taronja
  • Ous cuits (quantitat necessària per decorar les peces)

Elaboració:

  • En un recipient, dissol el llevat amb una mica de llet tèbia. BAT els ous amb el sucre fins que es blanquegin. Incorpora l’oli, el suc, l’anís, la ratlladura dels cítrics i el llevat. Barreja-ho bé. Després, afegeix la farina tamisada a poc a poc i barreja-ho de forma envoltant.
  • A continuació, amansa? uns 10 minuts fins que quedi una pasta llisa. Cobreix-la amb un drap de cuina i deixa-la reposar unes hores.
  • Quan estigui a punt, talla-la en trossos petits, i amb les mans li dones les formes que desitgis: hexàgons, etc.
  • Disposa les masses motlles en una placa de forn, prèviament greixada amb oli. En el cas dels hexàgons és costum col·locar al centre de cada peça un ou dur i cobrir amb dues tires fines de la massa. Després, dóna pinzellades a cada peça amb un ou batut (sense tocar l’ou) i posa sucre. Si fas altres figures, utilitza dos ous de guatlla, un a cada extrem. Cou les peces al forn reescalfat a 180 º durant uns 20 – 30 minuts.

Curiositats:

La “Mona” procedeix de l’àrab munna i significa “previsió”. En l’Edat Mitjana, els moriscs regalaven aquest pastís als seus senyors per la Pasqua.

El pa de Purim (Carnaval jueu) dels jueus espanyols és molt similar a les mones pascuals.

A Catalunya, les mones de Pascua són de pa de pessic i estan decorades amb xocolata.

Anuncis

Cristianisme (Festes i celebracions)

Estàndard

Pasqua

Se celebra la resurrecció de Jesucrist tres dies després d’haver sigut crucificat. Durant aquesta celebració, abans es combinava la reflexió, la pregària, l’abstinència de carn i el dejuni. Actualment, aquesta festa també significa el renaixement de la naturalesa. Se celebra a la primavera i dos dels aliments que la caracteritzen són: l’ou (renaixement) i el peix (el símbol més antic del Cristianisme).  També, els padrins regalen als seus fillols una mona el Dilluns de Pasqua (resurrecció de Jesucrist).

Nadal

Es commemora el naixement de Crist. Encara que molts segles abans va ser una festa de dejuni i acolliment, a finals del segle XIX, va adquirir una dimensió de festivitat pública i alegre que se celebra en família, amb regals i menjars. En aquesta festivitat es menjen torrons,  neules i fruits secs, per sopar, porc, gall d’hindi, sopa de gal·lets, escudella etc. (depenent del lloc on es celebri). i també es beu cava. Al Nadal és costum fer caritat i compartir taula familiar amb els més necessitats.

Aliments i altres àpats: 

Decoració i elements del Nadal:

Pentacosta

Festa que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua. Recorda el descans de l’Esperit Sant (Jesús) entre els seus apóstols. No té cap menjar especial.

Acció de Gràcies

És la festa més coneguda en les comunitats protestants. Se celebra a partir d’un menjar familiar o comunitari. En aquesta festa és una tradició menjar carn de gall d’hindi. Menjen gall d’hindi per recordar als primers colons nord-americans que van sobreviure a Amèrica menjant carn.

Altres festes destacades:

Tots sants

Día que es recorda als que han mort i es visiten els cementiris. Els protestants celebren HALLOWEEN, que segons una antiga creença és el dia en que els esperits dolents tornen a la Terra i per espantar-los s’encenen fogueres i les persones es disfressen de manera terrorífica. A Catalunya es menjen panellets, castanyes i moniatos.

Advent

Festes que precedeixen o substitueixen el Nadal en el protestanisme. No tenen una gastronomia especial. Alguns cristians no menjen carn i altres aliments grassos.

Any nou

Celebració del començament d’any. És tradició com a ritual menjar raïm quan son les dotze de la nit i porc en el sopar familiar.

Epifania /Dia de Reis

En grec significa “aparició”. Es celebra la visita dels tres Savis d’Orient al nen Jesús, a qui li van deixar tres regals simbólics (or, encens i mirra). A Espanya es menja el Tortell de Reis.

 

Carnaval

Festa que es celebra des de l’antiguitat. Dura tres dies i durant aquests dies les persones canvian la seva identitat a través de disfreces. Es menja sardines, ous, butifarra d’ou, truita de patates, coques de llardons i es beu amb abundància. És l’oposat al periode següent del dejuni i el recolliment que és la Quaresma.

 

Quaresma

Són els quaranta dies d’entre el Carnaval i la Pasqua. És un cicle de preparació per la Pasqua. Els menjars d’aquesta etapa no inclouen carn pero si peix.

 

Altres:

Dia de la Mare, Dia del Pare, Sant Juan, Sant Valentí…

En aquestes festes es menja dolços o pastissos. En el cas de Sant Juan, es menja coca.

Cristianisme (El dejuni)

Estàndard

El dejuni estava associat amb la pregària. La renuncia de l’aliment recorda que mentres alguns poden optar per menjar, altres no tenen aquesta opció. La renuncia a la ingesta d’aliments desperta la caritat amb els que menys tenen.

El dejuni també s’associa amb la bondat. És  una conducta ben valorada i s’oposa a la gula, que consiteix en menjar i en beure en excès. Per la moral cristiana la gula és un dels set pecats capitals. El dia en que els cristians s’abstenen de tot aliment és el divendres Sant. Durant la Quaresma, temps que separa el Carnaval de la Pasqua, els catòlics i els protestants eviten menjar carn perque representa la vida.

Els ortodoxos en canvi, són més astrictes i eviten aliments grassos (carn, llet, ous, peix blau) des de l’Advent fins a Epifania i de Quaresma fins a la Pasqua.


Cristianisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

Els aliments sagrats i el seu simbolisme:

  • Pa: aliment simbólic més importat. Simbolitza el cos de Crist. Es beneix en la sagrat menjar o en l’eucaristia.
  • Vi: simbolitza la sang de Crist. És un altre aliment sagrat de l’Eucaristia.
  • Peix: simbolitza la puresa espiritual. És el símbol del Cristianisme, ja que Jesús i els seus deixebles eren pescadors.
  • Ous: simbolitza el renaixement primaveral. En la pasqua signifiquen la resurrecció de Jesucrist.
  • Sal: element relacionat amb la fe. Simbolitza la protecció dels nou nats.
  • Poma: de Adam i Eva. Simbolitza la sabiesa.
  • Taronja: element relacionat amb l’Últim Sopar.


En el Cristianisme no hi han aliments prohibits per motius religiosos ni normes especials sobre el sacrifici i la preparació de les carns per el consum humà. Tampoc hi ha una reglamentació especial sobre els estris de  cuina i les formes de cocció.

La majoria d’animals estan permesos. Són tabú per algunes comunitats:

  • Els animals domèstics
  • Els insectes
  • Els bolets
  • El cavall
  • Els animals carnívors (lleons, aus carronyeres, etc.).

Les restriccions que segueixen vigent:

  • per els cristians tradicionals és no menjar carn quan és Quaresma perquè simbolitza la vida.
  • per els ortodoxos, no menjar carn i altres aliments grassos des de Advent fins a Epifania.

L’única branca del Cristianisme que segueix normes d’alimentació especial són els adventistes, que són protestants. La dieta adventista és semblant a la dieta jueva, i incorpora aliments kasher en el consum cotidià. Els adventistes es basen en una alimentació que incorpora:

  • Vegetals
  • Fruits secs
  • Fruites
  • Lactis
  • Ous
  • Cereals



Curiositats

Un metge adventista, el doctor Kelloggs, és el creador dels cereals hidrolizats, que molts nens del món consumeixen per esmorzar.

http://cielosdondeestaeldinero.blogspot.com/2010/03/la-verdadera-historia-de-los-kellogs.html

A diferència d’altres religions, en l’alimentació cristiana (no adventista) es permet barrejar aliments prohibits per altres creencies, com la carn amb els lactis i també la carn amb el peix. S’acepten per el  consum tota classe d’ous i ous de peix, i les carns de porc, el conill, el cavall, el porc sanglar, els cargols, el cocodril, el cangur, l’estruç, tota la caceria i tota classe d’aus. Del mar s‘admeten els mariscos, tota classe  de peixos, els invertebrats, les balenes, els tiburons, els dofins, etc.