Author Archives: irmarz

Budisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

Pels Budistes no existeixen unes lleis dietètiques com passa amb els jueus o musulmans. Per la seva filosofia, els budistes són vegeterians. El smé spuristes no prenen làctics ni derivats perquè procedeixen d’un animal sagrat ( la vaca). I tampoc mengen ou ja es concidera l’origen de la vida.

En el budisme que es va desenvolupar al Tibet , el règim alimentari està molt marcat per les característiques geogràfiques i climatoloògques. En aquell país hi ha molts pocs vegetals y es consumeix sobretot carn de yak (és un boví de gran tamany i pelatge llanós natiu de les muntanyes del Himalaya)

Per costum cada família sacrifica un yak cada any i menja de forma moderada i gradual al carn de l’animal.No mengen ni peix ni porc i els bulbs com l’all i la ceva no són recomenables ja que considerent igual que els hindús que no són beneficiosos per la salut.

Pels Budistes la carn de Yak  és un aliment sagrat.

El resta d’aliments no són sagrats. Tot i així hi ha aliments molt importants com els cereals ( civada i arros) ja que és un bàsic en la seva dieta.

La medicina tibetana però té molt de pes sobre l’alimentació ja que ajuda a  d’allargar la vida de forma saludable i a una correcte meditació. D’aquesta manera clasifiquen les aliments en freís o calents. La carn i els cereals són calents mentres que la fruita i la verdura són frets. Cada un és recomenable segons el tipus de físic  una estació de l’any determinada.

El més important pels budistes no és tan el què fas sinó amb quina intenció ho fas. No els interesa quès es cuina sino perquè cuinen i cap a on es dirigeixen els seus pensaments mentres cuinen. És a dir, el que positivitza l’enegia de la seva ment no és l’acció sinó la motivació.

Segons el que ingereixin tindran un cos o un altre amb una salut o una altra, per això els monjos budistes considerent que els aliments són medicaments i per tan tenen la idea de que tot el que entre per la boca passa a formar part d’un mateix.

Creuen que els aliments poden ser el camí a la felicitat.

 

 

Anuncis

Budisme (El dejuni)

Estàndard

Els dejunis estan definits per el calendari religiós. El dejuni més general és el principi d’any, quan es recorda el naixement i la mort del Buda (Vesak). En el Tibet, la disposició dels dies del dejuni depen de la astrologia tibetana, que coneixen i transmeten els monjos. També es fa el dejuni quan celebren la Uposatha com a vot per aconseguir la alliberació espiritual dels diversos éssers vius.

Budisme (Festes i celebracions)

Estàndard

Vesak

És la festa més important. Es celebra el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Es commemora durant els dies de lluna plena del mes de Visakha (maig – juny). El sentit d’aquesta festa és recordar als fidels, que tots tenen la possibilitat de ser il·luminats com el Buda. En aquesta festa és constum il·luminar les cases amb fanals, donar almoina o menjar als monjos, practicar els vuit passos i alliberar als animals engabiats per simbolitzar la compasió de Buda per tots els éssers vius. En aquesta festa es mengen plats vegetarians.

Any Nou Theravada o Losar

Es celebra durant 3 dies. L’any Nou des de la primera lluna plena de gener (China, Corea i Vietnam) o a l’abril (Laos, Tailandia, Camboya, etc.). Aquest esdeveniment permet als participants reflexionar sobre el passat i corregir els errors que han comès. En algunes parts del món, els budistes desfilen amb imatges del Buda per el carrer. En les cases es menja una sopa especial amb fideus farcits, que a l’interior anuncien la mort de cada membre de la família.

Magha Puja o Chokor o Assamblea Cuádruple 

És el dia de la lluna plena entre els mesos de febrer i al principi de març. Es commemora el inici dels aprenentatges del Buda. En aquest dia, van ser ordenats els deixebles del Buda. És una festa alegre i amb molts colors, que comença amb una processó dels monjos i acaba amb un picnic a l’aire lliure.

Dia Bodhi o dia de la il·lustració 

Es celebra la il·luminació del Buda Gautama el 8 de desembre. Es resa i es medita sobre els aprenentatges budistes.

Altres festes:

Uposatha

Es celebra durant els dies de lluna plena i lluna nova. És una tradició que es remota a la època del Buda, qui meditava durant els dies de festa, qui donava discursos (Sutras) i compartia amb els altres les seves pràctiques religioses.  Posteriorment, en aquestes dates, els monjos fan el dejuni i realitzen una cerimònia de confessió i de purificació.

Songkran o Festa de la Purificació

Festa tailandesa que dura diversos dies. En el seu transcurs es netegen les cases, es renta la roba i es perfuma a la gent. La gent es reuneix al voltant dels rius secs de la calor per rescatar als peixos. En aquell dia s’organitzen jocs d’aigua. Al Nord de Tailandia es menja el ‘Muang’.

Loy Krathong o Festa dels bols flotants

Es posen bols amb flors i espelmes perquè flotin i s’emportin la mala sort. En aquesta pràctica també es rendeix homenatge a la santa petjada del Buda. En algunes regions es menja pa fet amb plàtan.

Baek Na o Festa del conreu

Es celebra la primera il·luminació del Buda als 7 anys. Durant aquesta festa, dos bous blancs tiren d’un alat pintat d’or, seguit per quatre nenes vestides de blanc que dispersen les llavors d’arroz que porten en cistells d’or i plata. Aclarem que la gastronomia festiva depen molt dels diferents països amb comunitats budistes.

Budisme (Receptes)

Estàndard

Tè Tibetà

L’esmorzar típic del Tibet és el tsampa que és una mescla de cereals torrats que donen calor al cos i s’acompanya amb el tè característic que és salat, amb mantega i molt calent.

Ingredients:

  • 1 L d’aigua
  • 25 gr de tè
  • 150 ml de llet ( de yak)
  • 50 gr de mantega
  • Sal al gust.

Preparació:

Submergeix les fulles del tè en aigua bullint durant 5-10 minuts.Cola el tè i posa’l en un recippient de bambú (Dhongmo). Afageix mantega, llet i sal algust.

Rotllos de Primavera

Aquets rotllos es mengen en el Any Nou xinès i tailandès i en altres festes de primavera per desitjar bona sort i prosperitat. El farcit original porta carn de porc, però a espanya es serveix una variant que s’adecua millor a la dieta budista sense carn.

Ingredients:

  • 24 làmines de pasta brik
  • 250 g de col tallada
  • 2 pastanagues tallades a bastonets
  • 1 ceva picada
  • sal i pebre
  • oli de maní per fregir

Preparació:

En una paella s’hi tira l’oli i es fa un sofregit amb ñes verdures.

S’estira la pasta brick, es coloca el farcit en un costat deixant lliure 1 cm de l’extrem. Plega els costats superior i inferior i després enrotlla’l.

Calenta abundant oil en una paella i fregeix els rotllets.

Islamisme (Receptes)

Estàndard

Pa de Pita

El pa de pita o pa àrab acompanya quasi tots els entrants de l acuina del Pròxim Orient. Inclús s’utilizta com a cullera amb segons quins plats. Es farceix amb diferents elaboracions i es menja fàcilment.

Ingredients:

  • 500 gr de farina
  • 2 culleradetes de sal
  • 25 gr de llevat fresc
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 1/2 tassa de llet tèbia
  • 1/2 tassa d’aigua tèbia

Preparació:

En un recipient es disolt el llevat amb la llet i l’aigua. S’afageix poc a poc la farina amb la sal i l’oli fins que quedi tot ben lligat. Es form aun amassa i es treballa fins que quedi ben llisa i suau. Es guarda en un recipient i es cobreix amb un drap de cuina. Es deixa reposar fins que agafi el doble del seu volum. Es tallen 24 porcions i es torna a deixar reposar.

Després s’estira cada porció en forma circular i es posa al forn (220º) durant 10 minuts. S’han d’anar controlant perquè no es torrint ja que han de quedar blancs.

Hummus (Puré de cigrons amb salsa de sèsam)

Una antiga tradició del Pròxim Orient diu que els invitats han de rebre una benvinguda amb pà casolar i sal. Després se’ls invita a la taula on se’ls serveix entrants. Els plats poden variar però mai hi pot faltar el babaganush (puré de esberginia), l’hummus (puré de cigrons) i el tabule. Els dos primer ses serveixen amb pà de pita calent.

Ingredients:

  • 500 gr de cigrons (en remull de la nit abans)
  • Suc de 4 llimones
  • Oli d’oliva
  • 4 cullerades de tahin eo pasta de sèsem
  • Sal (al gust)
  • Un mica de pebre dolça

Preparació:

Es bulleixen els cigrons fins que quedin tendres. Després es tira el suc de llimona, la pasta de sèsem, la sal i l’oli  i es tritura.

Abans de serevir s’hi tira una mica de pebre dolça per sobre.

Té a la menta

Més que una beguda és un ritual que fan els homes quan tenen invitats a casa. El tè a la menta acompanya tot sels moments: els dinars familiars, els intercanvis comercials, les visites amistoses,etc

Ingredients:

  • 1 manat de menta
  • 1 culerada de tè verd
  • 2 o 3 cullerades de súcre

Preparació:

Es bull aigua. Es posa el tè a la tetera i es posa una mica de l¡aigu abullida. hi afageix la menta i es deixa reposar. Després s’incorpora el súcre. Després es tira l’aigua bullida fins a omplir al tetera. Es serveix molt calent i en gots.

Islamisme (El dejuni)

Estàndard

El mes de Ramadà és el temps de dejuni.No es menja ni es beu des de la sortida del sol fins la posta . Al finalitzar el dia es trenca el dejuni amb un gran sopar. Per l’Islam i segons l’Alcorà el dejuni del mes de Ramada és una obligació i un dels cinc pilars de la religió. L’abstinència a menjar i a veure junt amb l’oració són formes de nudrir l’esperit.

Islamisme (Festes i celebracions)

Estàndard

El Ramadà

És el novè  més del calendari musulmà conegut internacionalment per ser el més en que els musulmans per la

seva fe i les seves creences practiquen el ajuni diari desde l’alba fin sa la posta del sol.

Es commemora la primera revelació de Al.là al profet al Mahoma posteriorment transcrita a l’Alcorà.

El dejuni no és complet, es trenca diariament al caure la llum del dia amb l’ingesta de sopes o altres aliments reconstituients.

La Harera  és una sopa amb  una gran quantitat de nutrients, imprescindible durant el més de dejuni ja que com hem dit  reconstituieix lòrganisme. La Harera és un aliment molt calòric i generalment es pren en

un bol com a inici del menjar amb la condició impresdindible de que es serveixi molt calenta.

El millor acompanyament per aquesta sopa són les panses, prunes, dàtils i subbakia.

 Aïd al-Fitr

És la segona festa més important. Celebra que s’ha llegit el text sagrat i que s’h acomplert amb l’obligacií del ajuni Eid” en àrab significa festivitat,i “Fitr” vol dir trancar el ajuni del Ramadà. Dura tres dies, i marca el fí del mésdel Ramadà.. Les cases es decoren amb llums, fan menjars especials i les famílies es reuneixen per conviuure i intercanviar regals.

Es menja en abudància i els aliments més típics durant l’Aïd al-Fitr són el xai, kebabs, samosas, rotlles vegetals i de pollastre, gran diversitat de verdures i especialment gran diversitat de dátils

Aïd al-Adhá (Festa del Xai)

La Festa del Xai o del Sacrifici  en record al xai que Abraham va sacrificar com a Déu en lloc del seu propi fill Isaac.

Es celebra setenta dies després del Ramadà i coincideis amb la fi de la preregrinació a la Meca. Per la seva commameració es sacrifiquen i consumeixen xais.

El xai  és sacrificat normalment pel cap de família. Es col.loca l’animal a terra estirat pel costat esquerre de cara a la Meca, l’encarregat de matar- lo pronunciarà la raó de sacrificar l’animal, dirà una frase ritual i la degollarà d’una sola ganivetada.

S’eleboren molts plats diferents però tots tenen en comú el xai.

 Milad un Nabi (Festa del naixement del Profeta)

Es celebra durant el mes Rabi al-Awal ( 3er mes del calendari) encara que no se sap en exactitut quan va nèixer Mahoma.

Durant a questa festa es venen i mengen  dolços típics fets de fruits secs i sucre (semblants al turró) i es regalen juguines per els més petits.