Category Archives: Aliments sagrats i prohibits

Budisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

Pels Budistes no existeixen unes lleis dietètiques com passa amb els jueus o musulmans. Per la seva filosofia, els budistes són vegeterians. El smé spuristes no prenen làctics ni derivats perquè procedeixen d’un animal sagrat ( la vaca). I tampoc mengen ou ja es concidera l’origen de la vida.

En el budisme que es va desenvolupar al Tibet , el règim alimentari està molt marcat per les característiques geogràfiques i climatoloògques. En aquell país hi ha molts pocs vegetals y es consumeix sobretot carn de yak (és un boví de gran tamany i pelatge llanós natiu de les muntanyes del Himalaya)

Per costum cada família sacrifica un yak cada any i menja de forma moderada i gradual al carn de l’animal.No mengen ni peix ni porc i els bulbs com l’all i la ceva no són recomenables ja que considerent igual que els hindús que no són beneficiosos per la salut.

Pels Budistes la carn de Yak  és un aliment sagrat.

El resta d’aliments no són sagrats. Tot i així hi ha aliments molt importants com els cereals ( civada i arros) ja que és un bàsic en la seva dieta.

La medicina tibetana però té molt de pes sobre l’alimentació ja que ajuda a  d’allargar la vida de forma saludable i a una correcte meditació. D’aquesta manera clasifiquen les aliments en freís o calents. La carn i els cereals són calents mentres que la fruita i la verdura són frets. Cada un és recomenable segons el tipus de físic  una estació de l’any determinada.

El més important pels budistes no és tan el què fas sinó amb quina intenció ho fas. No els interesa quès es cuina sino perquè cuinen i cap a on es dirigeixen els seus pensaments mentres cuinen. És a dir, el que positivitza l’enegia de la seva ment no és l’acció sinó la motivació.

Segons el que ingereixin tindran un cos o un altre amb una salut o una altra, per això els monjos budistes considerent que els aliments són medicaments i per tan tenen la idea de que tot el que entre per la boca passa a formar part d’un mateix.

Creuen que els aliments poden ser el camí a la felicitat.

 

 

Anuncis

Cristianisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

Els aliments sagrats i el seu simbolisme:

  • Pa: aliment simbólic més importat. Simbolitza el cos de Crist. Es beneix en la sagrat menjar o en l’eucaristia.
  • Vi: simbolitza la sang de Crist. És un altre aliment sagrat de l’Eucaristia.
  • Peix: simbolitza la puresa espiritual. És el símbol del Cristianisme, ja que Jesús i els seus deixebles eren pescadors.
  • Ous: simbolitza el renaixement primaveral. En la pasqua signifiquen la resurrecció de Jesucrist.
  • Sal: element relacionat amb la fe. Simbolitza la protecció dels nou nats.
  • Poma: de Adam i Eva. Simbolitza la sabiesa.
  • Taronja: element relacionat amb l’Últim Sopar.


En el Cristianisme no hi han aliments prohibits per motius religiosos ni normes especials sobre el sacrifici i la preparació de les carns per el consum humà. Tampoc hi ha una reglamentació especial sobre els estris de  cuina i les formes de cocció.

La majoria d’animals estan permesos. Són tabú per algunes comunitats:

  • Els animals domèstics
  • Els insectes
  • Els bolets
  • El cavall
  • Els animals carnívors (lleons, aus carronyeres, etc.).

Les restriccions que segueixen vigent:

  • per els cristians tradicionals és no menjar carn quan és Quaresma perquè simbolitza la vida.
  • per els ortodoxos, no menjar carn i altres aliments grassos des de Advent fins a Epifania.

L’única branca del Cristianisme que segueix normes d’alimentació especial són els adventistes, que són protestants. La dieta adventista és semblant a la dieta jueva, i incorpora aliments kasher en el consum cotidià. Els adventistes es basen en una alimentació que incorpora:

  • Vegetals
  • Fruits secs
  • Fruites
  • Lactis
  • Ous
  • Cereals



Curiositats

Un metge adventista, el doctor Kelloggs, és el creador dels cereals hidrolizats, que molts nens del món consumeixen per esmorzar.

http://cielosdondeestaeldinero.blogspot.com/2010/03/la-verdadera-historia-de-los-kellogs.html

A diferència d’altres religions, en l’alimentació cristiana (no adventista) es permet barrejar aliments prohibits per altres creencies, com la carn amb els lactis i també la carn amb el peix. S’acepten per el  consum tota classe d’ous i ous de peix, i les carns de porc, el conill, el cavall, el porc sanglar, els cargols, el cocodril, el cangur, l’estruç, tota la caceria i tota classe d’aus. Del mar s‘admeten els mariscos, tota classe  de peixos, els invertebrats, les balenes, els tiburons, els dofins, etc.

Islamisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

L’ Alcorà considera que hi ha aliments que no es poden menjar perquè són nocius pel cos o són tabú. Així doncs, no es permer menjar animals deprededors, de companyia o que s’alimentin de desperdicis.

Per que un menjar sigui islàmic ha de ser halal, és a dir lícita o saludable segons les lleis de l’ Alcorà. El contrari de halal és haram que és tot aliment impur.

L’Alcorà té varies restriccions alimentícies algunes de les quals comparteix amb el judeísme: HARAM

–  Porc i Porc senglar

– Carn d’animals violents o carronyaires (conductes irascibles)

– Begudes alcoholíques

HALAL

El peix és pot consumir de totes les classes. Tambés marisc i invertebrats marins(pop)

Rituals per el sacrifici dels animals:

La llei islàmica estableix la forma o ritual per degollar l’animal (indolor). Després s’ha d èxtreure tota la sang.

ALIMENTS  SAGRATS:

Dàtils: fruit que menjava Mahoma el Profeta per trencar el dejuni del Ramadà. Símbol de dolçor de la vida

Xai: Animal pels sacrificis ( sacrifici d’Isaac). Una de les festivitats musulmanes en particular li asigna plè protegonise (Eid Al-Adha.) La festa del sacrifici del xai .

          

Judaísme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

El Kashrut és on s’expliquen les lleis dietètiques jueves. Consisteix en totes les normes alimentàries prescrites per la Torà, analitzades i desenvolupades en el Talmud. (El Talmud és la tradició oral, mentres que la Torà és considerada com la tradició escrita, però no pot, por definició, contradir-se a la Torà).

S’estableix què és apte i què no per l’alimentació, els moments del dia en que es pot o no ingerir menjar, la manera de sacrificar els animals aptes pel consum (Shejtá) , els aliments de les festivitats o les mescles no permeses d’aliments com la carn i la llet o la carn i el Peix.

Kasher significa apte o pur en hebreu, és a dir, tot allò que és apte o permès d’ ingerir pel Judaisme.

Tots aquells aliments aptes se’ls anomena Kasher i als prohibits se’ls anomena Taref.

LLISTAT D’ALIMENTS KASHER

Podem trobar productes Kosher a El CorteInglés (Barcelona) i també a una botiga del carrer Avenir ( al costat de la Sinagoga)

http://www.elcorteingles.es/informacion/servicios/productos_kosher.asp

http://www.isamarkosher.com/index.html

ALIMENTS SAGRATS 

Els aliments sagrats simbolitzen valors o qualitats jueves.

Els dos aliments bàsics són el pa i el vi.

  • Pa: representa el primer aliment i les ofrenes que es feien al Gran Temple de Jerusalem. Al beneir el pa es beneeix tot el menjar
  • Vi: Ha de ser Kosher. És la beguda sagrada i es beneeix en totes les festes. Simbolitza la saviesa i l’alegria

Altres aliments considerats sagrats són:

  • Oli d’Oliva: S’utilitzava per ungir als reis i sacerdots i per il·luminar els temples.
  • Mel, Dàtils i Figues:  La Mel Simbolitza la dolçor del saber de la Torà, el text més sagrat. En l’antiguitat la mel s’extreia dels dàtils i figues que també adquireixen un simbolisme durant les festes. Simbolitzem les bones accions, la saviesa obtinguda per l’estudi i la superació de l’adversitat.
  • Ous: Simbolitzen la circularitat de la vida. És un bàsic en les festes més importants en la vida de les persones (naixement, majoria d’edat, casament, dols)
  • Llenties: És l’aliment del dol. Representa el cicle de la vida, reiteratiu i ascendent. En algunes comunitats també es consumeix per Any Nou i casaments.
  • Magrana: Per la seva bellesa decora objectes sagrats i per la quantitat de grans que conté és símbol de plenitud i abundància de bones accions.
  • Sal: es tirava a les ofrenes i es tira al pa beneit en el menjà del Shabat. Simbolitza l ‘inalterabilitat de l’aliança eterna entre home i Déu.


Hinduisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

Segons l’Hinduisme…

Els aliments són un do de Déu i l’alimentació forma part de la santitat de la vida. El cos físic es nutreix mitjançant la absorció de les energies dels aliments. Abans de menjar, els hindús ofrenen aliments als seus déus.

Alguns aliments com…

– La carn, que procedeixen de la vaca sagrada i d’altres animals, no es recomana menjar-la. Tampoc està ben vist el sacrifici d’animals.

– La llet, que forma part de les ofrenes festives, simbolitza la nutrició bàsica.

– La mel, que quan neix un nen, es traça amb mel a la llengua la síl·laba “Om o Aum”. La mel representa la trinitat hindú i pronuncia a l’inici de tots els rituals.