Tag Archives: Festes i celebracions

Budisme (Festes i celebracions)

Estàndard

Vesak

És la festa més important. Es celebra el naixement, la il·luminació i la mort de Buda. Es commemora durant els dies de lluna plena del mes de Visakha (maig – juny). El sentit d’aquesta festa és recordar als fidels, que tots tenen la possibilitat de ser il·luminats com el Buda. En aquesta festa és constum il·luminar les cases amb fanals, donar almoina o menjar als monjos, practicar els vuit passos i alliberar als animals engabiats per simbolitzar la compasió de Buda per tots els éssers vius. En aquesta festa es mengen plats vegetarians.

Any Nou Theravada o Losar

Es celebra durant 3 dies. L’any Nou des de la primera lluna plena de gener (China, Corea i Vietnam) o a l’abril (Laos, Tailandia, Camboya, etc.). Aquest esdeveniment permet als participants reflexionar sobre el passat i corregir els errors que han comès. En algunes parts del món, els budistes desfilen amb imatges del Buda per el carrer. En les cases es menja una sopa especial amb fideus farcits, que a l’interior anuncien la mort de cada membre de la família.

Magha Puja o Chokor o Assamblea Cuádruple 

És el dia de la lluna plena entre els mesos de febrer i al principi de març. Es commemora el inici dels aprenentatges del Buda. En aquest dia, van ser ordenats els deixebles del Buda. És una festa alegre i amb molts colors, que comença amb una processó dels monjos i acaba amb un picnic a l’aire lliure.

Dia Bodhi o dia de la il·lustració 

Es celebra la il·luminació del Buda Gautama el 8 de desembre. Es resa i es medita sobre els aprenentatges budistes.

Altres festes:

Uposatha

Es celebra durant els dies de lluna plena i lluna nova. És una tradició que es remota a la època del Buda, qui meditava durant els dies de festa, qui donava discursos (Sutras) i compartia amb els altres les seves pràctiques religioses.  Posteriorment, en aquestes dates, els monjos fan el dejuni i realitzen una cerimònia de confessió i de purificació.

Songkran o Festa de la Purificació

Festa tailandesa que dura diversos dies. En el seu transcurs es netegen les cases, es renta la roba i es perfuma a la gent. La gent es reuneix al voltant dels rius secs de la calor per rescatar als peixos. En aquell dia s’organitzen jocs d’aigua. Al Nord de Tailandia es menja el ‘Muang’.

Loy Krathong o Festa dels bols flotants

Es posen bols amb flors i espelmes perquè flotin i s’emportin la mala sort. En aquesta pràctica també es rendeix homenatge a la santa petjada del Buda. En algunes regions es menja pa fet amb plàtan.

Baek Na o Festa del conreu

Es celebra la primera il·luminació del Buda als 7 anys. Durant aquesta festa, dos bous blancs tiren d’un alat pintat d’or, seguit per quatre nenes vestides de blanc que dispersen les llavors d’arroz que porten en cistells d’or i plata. Aclarem que la gastronomia festiva depen molt dels diferents països amb comunitats budistes.

Cristianisme (Festes i celebracions)

Estàndard

Pasqua

Se celebra la resurrecció de Jesucrist tres dies després d’haver sigut crucificat. Durant aquesta celebració, abans es combinava la reflexió, la pregària, l’abstinència de carn i el dejuni. Actualment, aquesta festa també significa el renaixement de la naturalesa. Se celebra a la primavera i dos dels aliments que la caracteritzen són: l’ou (renaixement) i el peix (el símbol més antic del Cristianisme).  També, els padrins regalen als seus fillols una mona el Dilluns de Pasqua (resurrecció de Jesucrist).

Nadal

Es commemora el naixement de Crist. Encara que molts segles abans va ser una festa de dejuni i acolliment, a finals del segle XIX, va adquirir una dimensió de festivitat pública i alegre que se celebra en família, amb regals i menjars. En aquesta festivitat es menjen torrons,  neules i fruits secs, per sopar, porc, gall d’hindi, sopa de gal·lets, escudella etc. (depenent del lloc on es celebri). i també es beu cava. Al Nadal és costum fer caritat i compartir taula familiar amb els més necessitats.

Aliments i altres àpats: 

Decoració i elements del Nadal:

Pentacosta

Festa que se celebra cinquanta dies després de la Pasqua. Recorda el descans de l’Esperit Sant (Jesús) entre els seus apóstols. No té cap menjar especial.

Acció de Gràcies

És la festa més coneguda en les comunitats protestants. Se celebra a partir d’un menjar familiar o comunitari. En aquesta festa és una tradició menjar carn de gall d’hindi. Menjen gall d’hindi per recordar als primers colons nord-americans que van sobreviure a Amèrica menjant carn.

Altres festes destacades:

Tots sants

Día que es recorda als que han mort i es visiten els cementiris. Els protestants celebren HALLOWEEN, que segons una antiga creença és el dia en que els esperits dolents tornen a la Terra i per espantar-los s’encenen fogueres i les persones es disfressen de manera terrorífica. A Catalunya es menjen panellets, castanyes i moniatos.

Advent

Festes que precedeixen o substitueixen el Nadal en el protestanisme. No tenen una gastronomia especial. Alguns cristians no menjen carn i altres aliments grassos.

Any nou

Celebració del començament d’any. És tradició com a ritual menjar raïm quan son les dotze de la nit i porc en el sopar familiar.

Epifania /Dia de Reis

En grec significa “aparició”. Es celebra la visita dels tres Savis d’Orient al nen Jesús, a qui li van deixar tres regals simbólics (or, encens i mirra). A Espanya es menja el Tortell de Reis.

 

Carnaval

Festa que es celebra des de l’antiguitat. Dura tres dies i durant aquests dies les persones canvian la seva identitat a través de disfreces. Es menja sardines, ous, butifarra d’ou, truita de patates, coques de llardons i es beu amb abundància. És l’oposat al periode següent del dejuni i el recolliment que és la Quaresma.

 

Quaresma

Són els quaranta dies d’entre el Carnaval i la Pasqua. És un cicle de preparació per la Pasqua. Els menjars d’aquesta etapa no inclouen carn pero si peix.

 

Altres:

Dia de la Mare, Dia del Pare, Sant Juan, Sant Valentí…

En aquestes festes es menja dolços o pastissos. En el cas de Sant Juan, es menja coca.

Islamisme (Festes i celebracions)

Estàndard

El Ramadà

És el novè  més del calendari musulmà conegut internacionalment per ser el més en que els musulmans per la

seva fe i les seves creences practiquen el ajuni diari desde l’alba fin sa la posta del sol.

Es commemora la primera revelació de Al.là al profet al Mahoma posteriorment transcrita a l’Alcorà.

El dejuni no és complet, es trenca diariament al caure la llum del dia amb l’ingesta de sopes o altres aliments reconstituients.

La Harera  és una sopa amb  una gran quantitat de nutrients, imprescindible durant el més de dejuni ja que com hem dit  reconstituieix lòrganisme. La Harera és un aliment molt calòric i generalment es pren en

un bol com a inici del menjar amb la condició impresdindible de que es serveixi molt calenta.

El millor acompanyament per aquesta sopa són les panses, prunes, dàtils i subbakia.

 Aïd al-Fitr

És la segona festa més important. Celebra que s’ha llegit el text sagrat i que s’h acomplert amb l’obligacií del ajuni Eid” en àrab significa festivitat,i “Fitr” vol dir trancar el ajuni del Ramadà. Dura tres dies, i marca el fí del mésdel Ramadà.. Les cases es decoren amb llums, fan menjars especials i les famílies es reuneixen per conviuure i intercanviar regals.

Es menja en abudància i els aliments més típics durant l’Aïd al-Fitr són el xai, kebabs, samosas, rotlles vegetals i de pollastre, gran diversitat de verdures i especialment gran diversitat de dátils

Aïd al-Adhá (Festa del Xai)

La Festa del Xai o del Sacrifici  en record al xai que Abraham va sacrificar com a Déu en lloc del seu propi fill Isaac.

Es celebra setenta dies després del Ramadà i coincideis amb la fi de la preregrinació a la Meca. Per la seva commameració es sacrifiquen i consumeixen xais.

El xai  és sacrificat normalment pel cap de família. Es col.loca l’animal a terra estirat pel costat esquerre de cara a la Meca, l’encarregat de matar- lo pronunciarà la raó de sacrificar l’animal, dirà una frase ritual i la degollarà d’una sola ganivetada.

S’eleboren molts plats diferents però tots tenen en comú el xai.

 Milad un Nabi (Festa del naixement del Profeta)

Es celebra durant el mes Rabi al-Awal ( 3er mes del calendari) encara que no se sap en exactitut quan va nèixer Mahoma.

Durant a questa festa es venen i mengen  dolços típics fets de fruits secs i sucre (semblants al turró) i es regalen juguines per els més petits.

Judaísme (Festes i celebracions)

Estàndard

Durant les festes més importants els aliments adquireixen un paper principal i els més sagrats són beneits.

SHABAT

És el dia de descans setmanal (coincidix amb el setè dia de la creació) dedicat a la pregaria, el  descans i l’ enriquiment espiritual. Tots els jueus desacansen i es reuneixen a la sinagoga per resar.

La celebració de la festa comença el divendres, abans de la posta de sol, i acaba el dissabte, després de la p0sta de sol. Donat que aquest dia no es pot treballar s’ha de preparar algún plat especial pel sopar de divendres i el dinar de dissabte que es pugui cuinar amb anticipació.

Aliments més destacats del Shabat:

El vi i el pa són dos aliments que no poden faltar en la taula del Shabat.

El vi del Shabat es dolç, Kosher i de poca graduació alcohòlica, perquè tota la família ho pugui compartir. És beneït per l’home de la casa a través del Kidush, que es la benedicció amb la que es rep al Shabat i que expressa l’ esperit d’aquesta celebració setmanal:

” Recordeu la creació del món, recordeu la sortida d’ Egipte com esclaus i recordeu la santedat del Shabat entre tots els dies.”

El pa del Shabat, que són en realitat dos pans o un lejem mishne (pa doble), simbolitza la doble porció de manà que havia caigut del cel els divendres durant la travessia del poble de Israel a través del desert. La costum és cobrir amb un llenç el pa fins a la seva benedicció, el que representa la rosada que cobria la manà al ser recollit cada matí.

Abans de consumir el pa beneït se li ha de tirar sal. Aquesta costum és perquè a partir de la desaparició del Segon Temple, els savis van dir que la taula del Shabat és com un altar i el menjar és una ofrena. Però perquè sigui ofrena té que portar sal.( la Torà ensenya: “Amb tota ofrena portaràs sal”)

ROSH HA SHANÁ (Any Nou)

L’any nou comença el Setembre. (El calendari jueu es regeix per les collites)

Es commemora la creació del món i l’inici d’un període de deu anys de reflexió i de penedir-se pels pecats comesos que culminen amb el Dia del Perdó (Yom Kippur).

En aquesta celebració es consumeixen aliments simbòlics com la Granada (unió del poble jueu), Mel (bones accions i saviesa), Poma, Dàtils a més peix (desig de fertilitat) i dolços per augurar un fèrtil i pròsper Any Nou.

Dàtils:

El motiu de menjar-los per Any Nou és perquè en hebreu la paraula “Tamar” (dàtil) s’assembla a la paraula “tamu” que significa “acabar” cosa que els jueus volen pels seus opressors.

Magrana
:

La Magrana és una de las fruites que té ,més llavors en el seu interior. Es menja Magrana pel Rosh Hashana per desitjar que les bones accions es multipliquin com les llavors d’aquesta fruita.

Poma:

La poma es suca en la mel i representa el desig de merèixer un any ple de felicitat.

 

PESAJ (Pascua)

La Pascuda es celebra el mes de Març, per la primera lluna plena de la primavera.

Commemora els temps d’esclavitud del poble jueu a Egipte i el salt a la llibertat a través de Moisés. Inici del poble jueu com a nació

Durant el Pesaj es fa un sopar familiar anomenat Seder Pesaj on es llegeix la història dels jueus a Egipte i els més menuts de la taula són els principals protagonistes.

Aliments del Pesaj:

Matzà:

pà sense llevat amb forma de galeta plana. D’aquesta manera es recorda el que van menjar els jueus en marxar a corre-cuita d’Egipte.

Vi:

Durant el Séder hi ha l’obligació de veure quatre copes de vi que representen les quatre promeses de l’ alliberació de Déu : Llibertat, Terra Promesa, Pacte (La Torà)i Prosperitat.(Ex. 6,6-7).

Hi ha una cinquena copa pel Profeta Elies. El poble espera l’arribada d’aquest profeta per Pasqua i que anunci l’arribada del Messies. Quan s’acaba el sopar un dels nens va a la porta a obrir-la i veure  si està Elies. Cada any el nen torna desanimat i el vi es tira sense que ningú el begui

Kearà:

La Kearà és un plat que conté diferents aliments:

  • Zeroà: os de xai sencer. Recordant que a l’època del temple el xai es feia servir per fer els sacrificis.
  • Beitzà és un ou marró que simbolitza  un sacrifici en el Temple d’Israel. L’ou com més estona el deixes bullir més dur es fa i el poble jueu com més temps passa en la història també es fa més fort.
  • Maror herbes amargues o rave picant que simbolitzem l’amargor dels anys d’esclavitud a Egipte.
  • Jaroset és una mescla dolça de pomes picades, nous, mel, canyella i una miqueta de vi rosat. Aquesta mescla , marró i pastosa simbolitza el ciment que els avantpassats jueus van fer servir per construir els maons en la terra d’Egipte.
  • Karpàs, verdures normalment julivert, símbol de vida. El julivert està submergit en aigua salada, un símbol de les llàgrimes del poble jueu.

SHAVUOT 

Shavuot o Pentecostés. Cinquanta dies després de la Pasqua es recorda el dia de l’entrega de La Torà.

No hi ha un menjar especial ja  que en el moment de l’entrega de La Torà  (on hi explica les lleis alimentaries) no dona temps de preparar res . Per tant es menja el menjar normal de diari que és llet, ous i vegetals.

PURIM

És el anomenat carnaval dels Jueus. És una celebració per commemorar la salvació del poble jueu en mans de Babilonia

Segons la història. Esther una noia jueva de família pobre es va disfressar per seduir el rei de Persia. Ho va aconseguir i va esdevenir Reina de Persia. D’aquesta manera també va aconseguir parar els peus a Amán, primer ministre del Rei que volia exterminar a tots els jueus.

Els nens es disfressen i mengen dolços: Pastís de llavors de rosella, coques farcides amb nous i ametlles i galetes en forma triangular




Hinduisme (Festes i celebracions)

Estàndard

Diwali

És la festa de les llums. Se celebra l’Any Nou Hindú i dura d’entre 1 i 5 dies. Els hindús adoren en aquesta festa a les divintats: Lakshmi (Riquesa i prosperitat), Ganesh (Fortalesa espiritual i la resolució d’obstacles) i  Saraswati (Sabiesa). Els motius festius són les espelmes enceses i les guirnaldes de les llums. En aquesta festa es mengen dolços amb fruits secs i diferents pastissos.

Holi

És la festa dels colors. Coincideix amb la collita del blat de moro i l’inici de la primavera. Ho celebren encenent fogueres per a purificar l’ambient i tirant-se uns als altres pintures de colors. Les pintures fan que es disfressin i es confonin uns amb els altres i així, espantar als mals esperits. En aquesta festa es mengen dolços i pastissos.

  • “Phagua” és un menjar tradicional de les festes.

Navaratri o Durga Puja

La Navaratri és la festa de les 9 nits. També se la coneix com Durga Puja, la festa de la deesa mare, una manifestació viva de la energia cósmica. Aquesta festa es celebra a principis d’octubre i adoren a  Durga Puja (Manifestació viva de la energia cósmica). Aquesta festa simbolitza el triomf dels déus bons sobre els éssers demoníacs i ho celebren fent balls. En aquesta festa es mengen dolços.

  • Luchi: És pa sense llevat. La massa conté poca sal i es forma una pasta amb aigua tèbia. És un plat típic bengalí, que també se serveix a Orissa.
  • Misthi DOI: Aquest és un dels plats més populars dels bengalins que serveix per acompanyar plats de Durga Puja. Es tracta d’un iogurt dolç servit com a postres.
  • Khichdi: És un arròs (suau i humit) i unes llenties (feta preferiblement de moongdal), i és un plat preparat amb espècies. S’ofereix a la deessa i es menja com a plat principal amb beguni (albergínia fregida) com a acompanyament.
  • Llaura: Es tracta d’un deliciós plat bengalí fet amb diversos vegetals. Es tracta bàsicament d’un curri servit tradicionalment com a menjar festiu.
  • Rasogolla: Un dolç bengalí molt famós. Sense Rasogolla tots els festivals dels bengalins estan incomplets.
  • Nimki: Popularment conegut com Namaka.  Es tracta d’un aperitiu salat  i fregit que pot ser preparada i emmagatzemada com a aperitiu i també es pot assaborir en qualsevol moment.

Makar Sankranti

Aquesta festa es celebra en ple hivern. Es celebra el desplaçament del Sol cap el Nord. Es mengen aliments calents i fruits secs.

  • Maharashtra-Til laddu i Til Poli: Plats elaborats amb llavors de sèsam i sucre morè.
  • Bengala-Khichuri: Un menjar d’arròs i llenties grogues.
  • Gokul Pitho:  Fet de coco, sucre moreno i khoya.
  • Andhra Pradesh-Pesarattu: Fet de moong Daala i ceba.
  • Karnataka-Narkul Nadu: Fet de llet de coco i llet condensada.

Altres festes:

Krishna Janmashtami

Es celebra el naixement del Krishna. Alguns fan el dejuni des de la nit anterior i la majoria de gent celebra la festa amb devoció. En els temples i en les cases es canten cançons i es balla. També, l’estatua del déu, es decora amb fruites i flors.

Els plats tradicionals es preparen a partir de llet i productes lactis:

  • Shrikhand: Una preparació de la quallada i el sucre.
  • Khichidi: Una preparació d’arròs i dalchana.
  • Besen ca laddu i Kalakand: Fet amb llet i sucre.
  • Gopalkala: Preparació d’arròs i de coco.

Maha Shivarati

És la festa de la nit del déu Shiva (Terrible pero transformador). Fan una dança còsmica en la que es destrueix i es crea l’univers. La majoria dels fidels fan l’ajuni el dia i la nit, i fan pregàries en honor al déu. Li ofrenen llet (el món pacífic ideal), aigua i pastissos.

Hanuman Jayanti 

Es celebra el naixament de Hanuman (Mico, animal sagrat). Aquesta festa es celebra a l’abril i es mengen dolços.

  • Boondi laddu: Consisteix en un plat dolç fet de boondi (mantega i xarop de sucre). Aquest plat consisteix en col · locar les boles de mida més petita o de farina de cigrons que han estat fregits. També es menja només la “pasta” que després s’ha fet amb la immersió del xarop de sucre. És una de les molt populars receptes de Hanuman Jayantial (nord de l’Índia).

  • Milagu Vadai: És un plat fregit fet de farina d’arròs. Aquest plat es fa en una paella. La barreja es bat fins a obtenir una massa suau, i es fregeixen amb oli calent fins que es daurin. Després, es col · loca un mocador de paper per absorbir l’excés d’oli. La forma típica és una rodona aplanada amb un forat al centre. És una de les receptes comuns de la festa Hanuman Jayanti del sud de l’Índia, i es pot comprar facilment a les botigues del temple.

Raksha Bandhan

En aquesta festa es celebra l’amor i la germanor. En aquesta festa, la nena li regala una pulsera al seu germà com a simbol d’unió. També, no té perquè ser el seu germà de sang, pot ser un amic o una amiga. Aquesta festa es fa a l’estiu i es mengen dolços i pastissos.

Les tradicionals receptes de Raksha Bandhan inclouen: Kachori, Choole Bhature, Badaam Halwa i Besen Ke. Aquests són alguns dels dolços addicionals que es preparen per celebrar l’ocasió.