Tag Archives: Islamisme

Islamisme (Receptes)

Estàndard

Pa de Pita

El pa de pita o pa àrab acompanya quasi tots els entrants de l acuina del Pròxim Orient. Inclús s’utilizta com a cullera amb segons quins plats. Es farceix amb diferents elaboracions i es menja fàcilment.

Ingredients:

  • 500 gr de farina
  • 2 culleradetes de sal
  • 25 gr de llevat fresc
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 1/2 tassa de llet tèbia
  • 1/2 tassa d’aigua tèbia

Preparació:

En un recipient es disolt el llevat amb la llet i l’aigua. S’afageix poc a poc la farina amb la sal i l’oli fins que quedi tot ben lligat. Es form aun amassa i es treballa fins que quedi ben llisa i suau. Es guarda en un recipient i es cobreix amb un drap de cuina. Es deixa reposar fins que agafi el doble del seu volum. Es tallen 24 porcions i es torna a deixar reposar.

Després s’estira cada porció en forma circular i es posa al forn (220º) durant 10 minuts. S’han d’anar controlant perquè no es torrint ja que han de quedar blancs.

Hummus (Puré de cigrons amb salsa de sèsam)

Una antiga tradició del Pròxim Orient diu que els invitats han de rebre una benvinguda amb pà casolar i sal. Després se’ls invita a la taula on se’ls serveix entrants. Els plats poden variar però mai hi pot faltar el babaganush (puré de esberginia), l’hummus (puré de cigrons) i el tabule. Els dos primer ses serveixen amb pà de pita calent.

Ingredients:

  • 500 gr de cigrons (en remull de la nit abans)
  • Suc de 4 llimones
  • Oli d’oliva
  • 4 cullerades de tahin eo pasta de sèsem
  • Sal (al gust)
  • Un mica de pebre dolça

Preparació:

Es bulleixen els cigrons fins que quedin tendres. Després es tira el suc de llimona, la pasta de sèsem, la sal i l’oli  i es tritura.

Abans de serevir s’hi tira una mica de pebre dolça per sobre.

Té a la menta

Més que una beguda és un ritual que fan els homes quan tenen invitats a casa. El tè a la menta acompanya tot sels moments: els dinars familiars, els intercanvis comercials, les visites amistoses,etc

Ingredients:

  • 1 manat de menta
  • 1 culerada de tè verd
  • 2 o 3 cullerades de súcre

Preparació:

Es bull aigua. Es posa el tè a la tetera i es posa una mica de l¡aigu abullida. hi afageix la menta i es deixa reposar. Després s’incorpora el súcre. Després es tira l’aigua bullida fins a omplir al tetera. Es serveix molt calent i en gots.

Islamisme (El dejuni)

Estàndard

El mes de Ramadà és el temps de dejuni.No es menja ni es beu des de la sortida del sol fins la posta . Al finalitzar el dia es trenca el dejuni amb un gran sopar. Per l’Islam i segons l’Alcorà el dejuni del mes de Ramada és una obligació i un dels cinc pilars de la religió. L’abstinència a menjar i a veure junt amb l’oració són formes de nudrir l’esperit.

Islamisme (Festes i celebracions)

Estàndard

El Ramadà

És el novè  més del calendari musulmà conegut internacionalment per ser el més en que els musulmans per la

seva fe i les seves creences practiquen el ajuni diari desde l’alba fin sa la posta del sol.

Es commemora la primera revelació de Al.là al profet al Mahoma posteriorment transcrita a l’Alcorà.

El dejuni no és complet, es trenca diariament al caure la llum del dia amb l’ingesta de sopes o altres aliments reconstituients.

La Harera  és una sopa amb  una gran quantitat de nutrients, imprescindible durant el més de dejuni ja que com hem dit  reconstituieix lòrganisme. La Harera és un aliment molt calòric i generalment es pren en

un bol com a inici del menjar amb la condició impresdindible de que es serveixi molt calenta.

El millor acompanyament per aquesta sopa són les panses, prunes, dàtils i subbakia.

 Aïd al-Fitr

És la segona festa més important. Celebra que s’ha llegit el text sagrat i que s’h acomplert amb l’obligacií del ajuni Eid” en àrab significa festivitat,i “Fitr” vol dir trancar el ajuni del Ramadà. Dura tres dies, i marca el fí del mésdel Ramadà.. Les cases es decoren amb llums, fan menjars especials i les famílies es reuneixen per conviuure i intercanviar regals.

Es menja en abudància i els aliments més típics durant l’Aïd al-Fitr són el xai, kebabs, samosas, rotlles vegetals i de pollastre, gran diversitat de verdures i especialment gran diversitat de dátils

Aïd al-Adhá (Festa del Xai)

La Festa del Xai o del Sacrifici  en record al xai que Abraham va sacrificar com a Déu en lloc del seu propi fill Isaac.

Es celebra setenta dies després del Ramadà i coincideis amb la fi de la preregrinació a la Meca. Per la seva commameració es sacrifiquen i consumeixen xais.

El xai  és sacrificat normalment pel cap de família. Es col.loca l’animal a terra estirat pel costat esquerre de cara a la Meca, l’encarregat de matar- lo pronunciarà la raó de sacrificar l’animal, dirà una frase ritual i la degollarà d’una sola ganivetada.

S’eleboren molts plats diferents però tots tenen en comú el xai.

 Milad un Nabi (Festa del naixement del Profeta)

Es celebra durant el mes Rabi al-Awal ( 3er mes del calendari) encara que no se sap en exactitut quan va nèixer Mahoma.

Durant a questa festa es venen i mengen  dolços típics fets de fruits secs i sucre (semblants al turró) i es regalen juguines per els més petits.

Islamisme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

L’ Alcorà considera que hi ha aliments que no es poden menjar perquè són nocius pel cos o són tabú. Així doncs, no es permer menjar animals deprededors, de companyia o que s’alimentin de desperdicis.

Per que un menjar sigui islàmic ha de ser halal, és a dir lícita o saludable segons les lleis de l’ Alcorà. El contrari de halal és haram que és tot aliment impur.

L’Alcorà té varies restriccions alimentícies algunes de les quals comparteix amb el judeísme: HARAM

–  Porc i Porc senglar

– Carn d’animals violents o carronyaires (conductes irascibles)

– Begudes alcoholíques

HALAL

El peix és pot consumir de totes les classes. Tambés marisc i invertebrats marins(pop)

Rituals per el sacrifici dels animals:

La llei islàmica estableix la forma o ritual per degollar l’animal (indolor). Després s’ha d èxtreure tota la sang.

ALIMENTS  SAGRATS:

Dàtils: fruit que menjava Mahoma el Profeta per trencar el dejuni del Ramadà. Símbol de dolçor de la vida

Xai: Animal pels sacrificis ( sacrifici d’Isaac). Una de les festivitats musulmanes en particular li asigna plè protegonise (Eid Al-Adha.) La festa del sacrifici del xai .