Tag Archives: Judaísme

Judaísme (Festes i celebracions)

Estàndard

Durant les festes més importants els aliments adquireixen un paper principal i els més sagrats són beneits.

SHABAT

És el dia de descans setmanal (coincidix amb el setè dia de la creació) dedicat a la pregaria, el  descans i l’ enriquiment espiritual. Tots els jueus desacansen i es reuneixen a la sinagoga per resar.

La celebració de la festa comença el divendres, abans de la posta de sol, i acaba el dissabte, després de la p0sta de sol. Donat que aquest dia no es pot treballar s’ha de preparar algún plat especial pel sopar de divendres i el dinar de dissabte que es pugui cuinar amb anticipació.

Aliments més destacats del Shabat:

El vi i el pa són dos aliments que no poden faltar en la taula del Shabat.

El vi del Shabat es dolç, Kosher i de poca graduació alcohòlica, perquè tota la família ho pugui compartir. És beneït per l’home de la casa a través del Kidush, que es la benedicció amb la que es rep al Shabat i que expressa l’ esperit d’aquesta celebració setmanal:

” Recordeu la creació del món, recordeu la sortida d’ Egipte com esclaus i recordeu la santedat del Shabat entre tots els dies.”

El pa del Shabat, que són en realitat dos pans o un lejem mishne (pa doble), simbolitza la doble porció de manà que havia caigut del cel els divendres durant la travessia del poble de Israel a través del desert. La costum és cobrir amb un llenç el pa fins a la seva benedicció, el que representa la rosada que cobria la manà al ser recollit cada matí.

Abans de consumir el pa beneït se li ha de tirar sal. Aquesta costum és perquè a partir de la desaparició del Segon Temple, els savis van dir que la taula del Shabat és com un altar i el menjar és una ofrena. Però perquè sigui ofrena té que portar sal.( la Torà ensenya: “Amb tota ofrena portaràs sal”)

ROSH HA SHANÁ (Any Nou)

L’any nou comença el Setembre. (El calendari jueu es regeix per les collites)

Es commemora la creació del món i l’inici d’un període de deu anys de reflexió i de penedir-se pels pecats comesos que culminen amb el Dia del Perdó (Yom Kippur).

En aquesta celebració es consumeixen aliments simbòlics com la Granada (unió del poble jueu), Mel (bones accions i saviesa), Poma, Dàtils a més peix (desig de fertilitat) i dolços per augurar un fèrtil i pròsper Any Nou.

Dàtils:

El motiu de menjar-los per Any Nou és perquè en hebreu la paraula “Tamar” (dàtil) s’assembla a la paraula “tamu” que significa “acabar” cosa que els jueus volen pels seus opressors.

Magrana
:

La Magrana és una de las fruites que té ,més llavors en el seu interior. Es menja Magrana pel Rosh Hashana per desitjar que les bones accions es multipliquin com les llavors d’aquesta fruita.

Poma:

La poma es suca en la mel i representa el desig de merèixer un any ple de felicitat.

 

PESAJ (Pascua)

La Pascuda es celebra el mes de Març, per la primera lluna plena de la primavera.

Commemora els temps d’esclavitud del poble jueu a Egipte i el salt a la llibertat a través de Moisés. Inici del poble jueu com a nació

Durant el Pesaj es fa un sopar familiar anomenat Seder Pesaj on es llegeix la història dels jueus a Egipte i els més menuts de la taula són els principals protagonistes.

Aliments del Pesaj:

Matzà:

pà sense llevat amb forma de galeta plana. D’aquesta manera es recorda el que van menjar els jueus en marxar a corre-cuita d’Egipte.

Vi:

Durant el Séder hi ha l’obligació de veure quatre copes de vi que representen les quatre promeses de l’ alliberació de Déu : Llibertat, Terra Promesa, Pacte (La Torà)i Prosperitat.(Ex. 6,6-7).

Hi ha una cinquena copa pel Profeta Elies. El poble espera l’arribada d’aquest profeta per Pasqua i que anunci l’arribada del Messies. Quan s’acaba el sopar un dels nens va a la porta a obrir-la i veure  si està Elies. Cada any el nen torna desanimat i el vi es tira sense que ningú el begui

Kearà:

La Kearà és un plat que conté diferents aliments:

  • Zeroà: os de xai sencer. Recordant que a l’època del temple el xai es feia servir per fer els sacrificis.
  • Beitzà és un ou marró que simbolitza  un sacrifici en el Temple d’Israel. L’ou com més estona el deixes bullir més dur es fa i el poble jueu com més temps passa en la història també es fa més fort.
  • Maror herbes amargues o rave picant que simbolitzem l’amargor dels anys d’esclavitud a Egipte.
  • Jaroset és una mescla dolça de pomes picades, nous, mel, canyella i una miqueta de vi rosat. Aquesta mescla , marró i pastosa simbolitza el ciment que els avantpassats jueus van fer servir per construir els maons en la terra d’Egipte.
  • Karpàs, verdures normalment julivert, símbol de vida. El julivert està submergit en aigua salada, un símbol de les llàgrimes del poble jueu.

SHAVUOT 

Shavuot o Pentecostés. Cinquanta dies després de la Pasqua es recorda el dia de l’entrega de La Torà.

No hi ha un menjar especial ja  que en el moment de l’entrega de La Torà  (on hi explica les lleis alimentaries) no dona temps de preparar res . Per tant es menja el menjar normal de diari que és llet, ous i vegetals.

PURIM

És el anomenat carnaval dels Jueus. És una celebració per commemorar la salvació del poble jueu en mans de Babilonia

Segons la història. Esther una noia jueva de família pobre es va disfressar per seduir el rei de Persia. Ho va aconseguir i va esdevenir Reina de Persia. D’aquesta manera també va aconseguir parar els peus a Amán, primer ministre del Rei que volia exterminar a tots els jueus.

Els nens es disfressen i mengen dolços: Pastís de llavors de rosella, coques farcides amb nous i ametlles i galetes en forma triangular




Anuncis

Judaísme (Receptes)

Estàndard

HAMANTASHEN (Galetes de Purim)

O també anomenades Orelles de Hamán. Són les galetes tipiques que es mengen per Purim.

Ingredients:

  • 3 Ous
  • 1 tassa d’oli
  • 1 tassa de sucre
  • 1 cullaradeta de vainilla
  • ½ cullaradeta d’ extracte d’ametlla
  • 1 cullaradeta de llevat en pols
  • 3 tasses de farina

El fercit de Freda Small:

  • 1 pot de levkar (puré de fruites)
  • 1 cullaradeta de pell de taronja
  • ½ tassa de sucre
  • ½ tassa de mel
  • ½ tassa de panses

Preparació:

Barrejar  en un paella a foc lent fins que es combinin tots les ingredients.

Amb una batedora, s’han de batre els ous, l’oli, el sucre, la vainilla i l’extracte d’ametlles. Afegir el llevat en pols i la farina fins aconseguir una massa homogènia fàcil de pastar.

Dividir la massa en quarts. Estira-la fins a  ½ centímetre de gruix . Talla cercles de 8 centímetres. Posa el farcit al centre de cada cercle. Doblega  tres costats cap a d’alt per formar un triangle, deixant una mica del farcit exposat al centre.

Pre calentar el forn a 350 graus durant 15-17 minuts o fins que quedin cruixents.

PÀ DE SHABAT

És anomenat Jalà ja que quan es prepara el pà se li treu in trocet a la massa aquest trosset se li anomena jalà i dona el nom a tot el pà.

Adopta una forma de trena que representa les tres virtuts del judaisme: Justícia, Bondat i Veritat) i el entrellaçat de les relacions familiars.

Ingredients:

  • 500 gr de farina
  • 30 gr de sucre
  • 3 cullerades d’oli
  • 7 gr de sal
  • 2 ous
  • 2 rovells d’ ou
  • 10 gr de llevat fresc
  • 200 ml d’aigua tèbia
  • 2 clares d’ou per glacejar
  • Llavors de roselles o sèsam per decorar.
Preparació:

Es barreja el llevat amb el sucre una cullerada de farina i 100 ml d’aigua. La barreja es diu poolish.

S’han de batre els ous amb els rovells. Sobre la taula forma un volcà amb la farina i tirar a l’interior  els ous , l’oli i el llevat i una miqueta de sal.

Pastar la massa fins que quedi llisa. I es deixa reposar coberta amb un drap de cuina fins que la massa dupliqui el seu tamany.

Després talla la massa en sis trossos iguals i pasta’ls fins a formar tires del mateix tamany i fes una trena de tres en tres. Obtindràs dos trenes.

Glacejar amb les clares d’ou i tirar per sobre les llavors de rosella. Pre calentar el forn a 180 graus i deixar-ho uns 30 minuts.

Al beneir el pa, s’hi tira una mica de sal.

 

Judaísme (El dejuni)

Estàndard

El Dejuni pels jueus no significa no alimentar-se. La nutrició durant els dies de dejuni és espiritual i s’obté a través de les plegaries i la profunda connexió amb la Divinitat.

Hi ha diferents dies de dejuni durant l’any i s’associen als dies de dol nacional ( com el dia de la destrucció del Gran Temple de Jerusalem) o dies especials d’aflicció (com el dia del Perdó – Yom kipur)

                    

Judaísme (Aliments sagrats i prohibits)

Estàndard

El Kashrut és on s’expliquen les lleis dietètiques jueves. Consisteix en totes les normes alimentàries prescrites per la Torà, analitzades i desenvolupades en el Talmud. (El Talmud és la tradició oral, mentres que la Torà és considerada com la tradició escrita, però no pot, por definició, contradir-se a la Torà).

S’estableix què és apte i què no per l’alimentació, els moments del dia en que es pot o no ingerir menjar, la manera de sacrificar els animals aptes pel consum (Shejtá) , els aliments de les festivitats o les mescles no permeses d’aliments com la carn i la llet o la carn i el Peix.

Kasher significa apte o pur en hebreu, és a dir, tot allò que és apte o permès d’ ingerir pel Judaisme.

Tots aquells aliments aptes se’ls anomena Kasher i als prohibits se’ls anomena Taref.

LLISTAT D’ALIMENTS KASHER

Podem trobar productes Kosher a El CorteInglés (Barcelona) i també a una botiga del carrer Avenir ( al costat de la Sinagoga)

http://www.elcorteingles.es/informacion/servicios/productos_kosher.asp

http://www.isamarkosher.com/index.html

ALIMENTS SAGRATS 

Els aliments sagrats simbolitzen valors o qualitats jueves.

Els dos aliments bàsics són el pa i el vi.

  • Pa: representa el primer aliment i les ofrenes que es feien al Gran Temple de Jerusalem. Al beneir el pa es beneeix tot el menjar
  • Vi: Ha de ser Kosher. És la beguda sagrada i es beneeix en totes les festes. Simbolitza la saviesa i l’alegria

Altres aliments considerats sagrats són:

  • Oli d’Oliva: S’utilitzava per ungir als reis i sacerdots i per il·luminar els temples.
  • Mel, Dàtils i Figues:  La Mel Simbolitza la dolçor del saber de la Torà, el text més sagrat. En l’antiguitat la mel s’extreia dels dàtils i figues que també adquireixen un simbolisme durant les festes. Simbolitzem les bones accions, la saviesa obtinguda per l’estudi i la superació de l’adversitat.
  • Ous: Simbolitzen la circularitat de la vida. És un bàsic en les festes més importants en la vida de les persones (naixement, majoria d’edat, casament, dols)
  • Llenties: És l’aliment del dol. Representa el cicle de la vida, reiteratiu i ascendent. En algunes comunitats també es consumeix per Any Nou i casaments.
  • Magrana: Per la seva bellesa decora objectes sagrats i per la quantitat de grans que conté és símbol de plenitud i abundància de bones accions.
  • Sal: es tirava a les ofrenes i es tira al pa beneit en el menjà del Shabat. Simbolitza l ‘inalterabilitat de l’aliança eterna entre home i Déu.